lectures de la missa del corpus christi 22 juny 2014

EL COS I LA SANG DE CRIST

«qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna»

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»
Dt 8,2-3.14b-16a

Salm Responsorial

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills. R

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.

Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions. R

Sl 147,12-15.19-20 (R.: 12a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
1Co 10,16-17

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Jn 6,51-58

"La carn i la sang del fill de l’home"

El text d’avui reprèn i clou el nucli del discurs de Jesús sobre el pa veritable: la persona de Jesús, acollida en la fe, és el mitjà pel qual la vida eterna és donada i mantinguda. Ara bé, l’aprofundiment del sentit del mot pa identifica aquesta realitat amb la carn de Jesús, és a dir, amb la seva condició humana, «la meva carn». Això és el que tenim en el darrer sopar de Jesús en les tradicions de Marc i de la 1Co: «Aquest és el meu cos». Tanmateix, en l’Evangeli de Joan, també en Jn 6, com en el cas del baptisme («allà Jesús batejava», Jn 3,22), la institució de l’eucaristia arrela en el ministeri de Jesús. D’aquesta forma s’enllaça, en l’Evangeli de Joan, la proximitat entre repartir el pa a la gent i la institució del que Pau i Lluc anomenen el memorial. El memorial de Jesús, l’eucaristia, arrela en donar de menjar als humans. La integració entre l’eucaristia i donar de menjar és molt pregona.
Però el tema encara s’aprofundeix més. La continuació, «menjar la carn del fill de l’home i beure la seva sang», no solament fa més explícita la referència a l’eucaristia, sinó que evoca la imatge del que significa acollir Jesús en la fe: vol dir acollir-lo com a fill de l’home encarnat. L’eucaristia és la realització simbòlica de la mútua inhabitació de Jesús (el fill de l’home de l’àmbit de Déu) en el creient i del creient en Jesús: «El qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell». Aquest ensenyament ens transporta al context del comiat de Jesús, el marc de la institució de l’eucaristia.
La fe i l’eucaristia porten els cristians a participar en la plenitud de Déu. Un ensenyament que l’Evangeli de Joan té al cor: «El qui m’ha enviat és el Pare, que és vida, també el qui em menja a mi viurà per mi» (6,57). És l’ensenyament de l’al-legoria del cep i les sarments del comiat de Jesús. El Pare que té vida, dóna al fill de tenir vida (5,26). Per això Jesús dóna la vida que ha rebut del Pare. L’Esperit també és vida, com les paraules que Jesús adreça als deixebles (6,63).

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.